La revista "Les nou muses" fa una excel·lent ressenya de la novel·la "Noventa y seis horas"
Teresa Martí (Barcelona, 1960), llicenciada en Ciències de l'Educació i tècnica de seguiment de les mesures educatives imposades pels jutges sobre joves delinqüents, ha desenvolupat per la seva professió una sensibilitat humana que es reflecteix directament en els seus escrits, tant pels temes que tria com per la forma en què els tracta.
Publicada el 2015 en versió castellana, ara la mateixa editorial ens ofereix la versió catalana, Noranta-sis hores,d'un text que no deixa indiferent per la profunditat humana de la crua realitat que descriu: la de la terrible i tensa espera del pacient la vida del qual depèn de la donació d'òrgans, però també la de la terrible decisió que ha de prendre l'altra part implicada, la dels familiars que només tenen uns minuts per triar o no signar uns papers que permetin o impediran que els metges prenguin les mesures legals corresponents: desconnectar un familiar clínicament mort de les màquines que mecànicament mantinguin el batec cardíac del seu cor i retirar els òrgans que es traduiran en esperança de vida per a altres éssers humans. Així, la novel·la submergeix el lector en una realitat que, tot i que l'autor reconeix en una nota anterior com a història de ficció, podria ser un dels molts casos, perquè sovint la ficció reflecteix millor la realitat que la realitat mateixa. El text alterna tant la perspectiva de la persona malalta que necessita un trasplantament com la del familiar que viu la tragèdia de la mort de l'ésser estimat, possible donant d'òrgans.
Narrats per una veu omniscient, els capítols alternen les dues perspectives i ens acosten a les dues sensibilitats. Teresa Martí sap descriure bé els ambients, les situacions i les emocions, no cau en cap moment en la sensibilitat; desperta l'empatia del lector impulsant la seva participació emocional al punt correcte per acostar-lo correctament i autènticament als fets que descriu. Compartim amb els personatges la por, la inquietud, el dolor, la incertesa, la calidesa de la família, els amics i els professionals de la salut, la desesperació, el trauma... I l'autor ho fa a través d'una prosa fluida i amable, que correspon al tema escollit, i fa de la novel·la un text de lectura proper i agradable. Teresa Martí és també autora de relats curts en castellà i català, dramaturga, Duele el verbo amar (2018), basada en el llibre de poemes ser entre dosde José Luis Terraza i una altranovel·la en castellà, Siham (2020).
